Davant la carència de suport familiar, i davant de les exigències de les immobiliàries per accedir a un habitatge, van decidir acudir a Serveis Socials de Terrassa per rebre ajuda i solució habitacional.
La seva sorpresa va ser quan allà, els funcionaris, li van donar com a única solució ocupar l'habitatge on vivien i només amb un desnonament, és a dir, de manera judicial, podrien beneficiar-se d'un habitatge social.
En escoltar aquestes paraules, Marta va tenir una crisi d'ansietat al mig del carrer i, uns veïns en veure-la, es van interessar pel seu estat i en conèixer la seva història, van posar a la seva disposició, de manera temporal, un pis que va haver d'abandonar passats un parell de mesos.
Arran d'aquí, s'han vist obligats a viure en pensions, amb els dos fills menors, per la impossibilitat de fer-ho en un habitatge.
En una reunió que va tenir lloc divendres passat amb l'assistent social, van ser informats que Serveis Socials havia iniciat els tràmits per a la petició d'una plaça d'ingrés en un centre d'acollida per als fills perquè no és una pensió un lloc per cobrir les necessitats bàsiques dels nens.
L'amenaça no va quedar aquí i la funcionària va tornar a insistir que només si ocupaven un habitatge "un inspector de l'ajuntament podria certificar que hi viviu i així aconseguir un padró". És a dir, si ets un delinqüent tens dret a beneficiar-te de les "ajudes socials” i una persona honrada no?
"Em vaig quedar perplexa. Vaig sortir del centre cívic destrossada"
Avui, la Marta i la seva família, gràcies a la solidaritat ciutadana, podran accedir a un habitatge de lloguer sense renunciar als fills i sense haver de delinquir com volia l'Ajuntament de Terrassa.
