"Per accedir a un habitatge social has de ser okupa"
La Marta i la seva parella tenen dos nens, un amb un 76% de discapacitat. A principis de l'estiu passat se'ls va restringir el contracte de lloguer del pis on vivien a La Maurina.
Davant la carència de suport familiar, i davant de les exigències de les immobiliàries per accedir a un habitatge, van decidir acudir a Serveis Socials de Terrassa per rebre ajuda i solució habitacional.
La seva sorpresa va ser quan allà, els funcionaris, li van donar com a única solució ocupar l'habitatge on vivien i només amb un desnonament, és a dir, de manera judicial, podrien beneficiar-se d'un habitatge social.
En escoltar aquestes paraules, Marta va tenir una crisi d'ansietat al mig del carrer i, uns veïns en veure-la, es van interessar pel seu estat i en conèixer la seva història, van posar a la seva disposició, de manera temporal, un pis que va haver d'abandonar passats un parell de mesos.
Arran d'aquí, s'han vist obligats a viure en pensions, amb els dos fills menors, per la impossibilitat de fer-ho en un habitatge.
En una reunió que va tenir lloc divendres passat amb l'assistent social, van ser informats que Serveis Socials havia iniciat els tràmits per a la petició d'una plaça d'ingrés en un centre d'acollida per als fills perquè no és una pensió un lloc per cobrir les necessitats bàsiques dels nens.
L'amenaça no va quedar aquí i la funcionària va tornar a insistir que només si ocupaven un habitatge "un inspector de l'ajuntament podria certificar que hi viviu i així aconseguir un padró". És a dir, si ets un delinqüent tens dret a beneficiar-te de les "ajudes socials” i una persona honrada no?
"Em vaig quedar perplexa. Vaig sortir del centre cívic destrossada"
Avui, la Marta i la seva família, gràcies a la solidaritat ciutadana, podran accedir a un habitatge de lloguer sense renunciar als fills i sense haver de delinquir com volia l'Ajuntament de Terrassa.
yo estoy en una situación mala ,soy pensionista y ganó 572 euros , tengo en tresaño 3 operaciones de cadera y la verdad no estoy para trabajar, tengo dos hijas y una es una bebé , pago 650 de alquiler y es un drama para pagarlo , antes Hiba haciendo faenas por cuenta mía , pero llegábamos justos pero llegábamos, pero haora cómo dije es un drama diario para llegar a medio mes , imajinense asta el final de mes . ni duermo ni es vida , por qué con lo que cobro no me dan ningún piso de alquiler, en fin está es mi historia y si hubiera alguien que me alquilará aunque fuese yo daría 350 o 400
Estos ayuntamiento y gobiernos, solo fomentan la delincuencia, igual que ellos hacen. 😡😡😡