Diferents vagues i reivindicacions es duen a terme avui per defensar els drets “vulnerats” de les dones.
L'Ajuntament de Terrassa farà també el seu particular “performance” en suport a les diferents entitats “feministes” però, a quins drets es refereixen exactament?
Fins on jo sé una policia cobra el mateix que un policia, una advocada exactament igual que un advocat i una escombraria té una nòmina idèntica a un escombrador.
Per contra no es pot dir el mateix a la igualtat d'oportunitats ja que vivim uns temps en què ser home és penalitzat a l'administració pública que adjudica places reservades exclusivament per a dones, pel simple fet de ser-ho, que vulguin opositar per a una plaça a diferents convocatòries. És a dir, un home amb millor nota que una dona pot quedar fora si no s'ha aconseguit la quota femenina del que ells anomenen “paritat”.
D'altra banda és curiós com els mateixos que utilitzen el lema "sola i borratxa vull arribar a casa" legislin a favor de depredadors sexuals i es faci un silenci eixordador des de l'Ajuntament que en cap cas ha esmentat aquesta atrocitat en les seves proclames "feministes" .
Tampoc no hem de passar per alt la islamització de Terrassa i les seves imposicions ideològiques. A la ciutat podem observar com milers de dones van cobertes amb el hijab obligatori, peça de submissió, o amb burca, que directament visibilitza l'esborrat de les dones.
ERC, partit abanderat en la "defensa de la igualtat", sorprèn amb la seva posició clarament favorable a aquesta pràctica ja que, al Parlament català, compten amb la diputada Najat Driouech, d'origen marroquí, que en un discurs es va atrevir a defensar les dones iranians, que es juguen la vida alliberant-se del vel obligatori com a símbol de protesta, i ho va fer embolicada en ell.
A nivell municipal, la formació liderada per Ona Martínez, també compta a la seva llista electoral amb una altra dona sotmesa a l'islamisme. I què cal dir de l'alcalde Jordi Ballart i la resta de politics que van anomenar "assassinat masclista" el crim sota el codi d'honor islàmic de les dues germanes pakistaneses de Terrassa.
Masses incongruències, no creus?
Que como la cosa siga así nos vemos todas con el velo en la cabeza